Sobre el paganisme

Henge in UKCom que definir què vull dir quan dic que sóc pagana és una necessitat constant, he decidit començant compartint amb vosaltres la meva pròpia interpretació (intentaré que breu) de la qüestió. No parlaré de l’etimologia perquè seria més llarg que un dia sense pa, sempre genera controvèrsia i, a més, trobo que té un valor més anecdòtic que altra cosa.

A veure, el paganisme és un terme encunyat pels cristians que es referia a qualsevol que no practiqués la seva religió ni cap de les majoritàries (jueva o musulmana), que solien ser gent del camp encara no cristianitzats. Tampoc solen incloure-s’hi religions orientals (budisme, hinduisme, etc.).

Actualment és un concepte que inclou aquelles religions basades en la terra. Si us agraden les paraulotes podríem definir com a pagà aquell que creu en la inmanencia, la interconnexió i el politeisme.

Inmanecia és la creença en la qual la deitat és manifesta en tot i forma part de tot. No és el/la creador/a del món, és el món i cada part d’aquest. Per tant, pels pagans tota vida ( i fins i tot diria que qualsevol cosa) és sagrada perquè conté l’essència de la divinitat en ella mateixa. Partint d’aquesta premissa té sentit pensar que tots estem connectats (interconnexió) i no som partícules aïllades. És interessant ressaltar que aquesta idea és recolzada per les teories actuals de la física; tots estem formats per les mateixes partícules que estan sempre en moviment i interactuant les unes amb les altres. Les religions paganes també es caracteritzen per ser politeistes en el sentit més general de la paraula, és a dir, en creure en diversos Deus/ Deesses enlloc d’un de sol (monoteisme).

En resum, el paganisme és una religió basada en la natura que creu que aquesta i tot el que conté és sagrat perquè conté la divinitat, que també es manifesta en diferents entitats (Déus i Deesses).

Altres coses que (o això crec) tenim en comú:

  • El respecte a la vida i a la llibertat individual sempre que no passi per sobre de la dels altres.
  • Veure la naturalesa com a temple (lloc sagrat).
  • Pràctica de rituals magicoreligiosos o almenys ‘creença’ en la màgia.
  • Visió de la deitat principal com a femenina o com a la unió de les energies femenines amb les masculines.
  • No fem proselitisme, ja que creiem que la nostra sigui la única manera d’apropar-se a la divinitat/espiritualitat, sinó només una de les possibles vies.
  • No creiem en una entitat suprema del mal (el dimoni o satanàs cristià)

A nivell teòric qualsevol religió aborigen (aquestes que se solen anomenar primitives o natives) podria estar inclosa en aquesta definició però no se sol fer. Normalment paganisme s’utilitza per aquelles creences precristianes d’origen Europeu. Per exemple: wicca, druidisme, asatrú, hel·lenisme, etc.

Avui en dia existeix també el terme neopaganisme, a vegades equiparat amb el paganisme i a vegades entès com a moviment New Age pagà o diferenciat perquè alguns pagans intenten practicar un religió reconstruccionista.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s